Formigues

Últimament hi ha una mena d’invasió de formigues a casa, i de tant veure-les caminar lliurement, em van venir ganes de veure-les de més a prop. I què millor que un microscopi per observar-les?

Aquí en teniu una mostra

Després de veure aquestes formigues també vaig tenir la curiositat de buscar informació sobre les formigues que hi ha al Marroc, unes formigues molt grans i ràpides que es caracteritzen per semblar aranyes i tenir el cul en pompa. Doncs es veu que es diu Formiga del Desert del Sahara, o Cataglyphis bicolor, i és d’allò més interessant.
Les formigues comunes, les de casa de tota la vida, quan surten del niu per trobar menjar i un formiga en troba, aquesta en menja una mica, torna al niu i el regurgita perquè les altres formigues sàpiguen que ha trobat menjar. Després totes elles van a pel menjar per un camí marcat per feromones per la primera formiga, i d’aquesta manera saben anar al menjar i tornar al niu.
Això no ho pot fer la formiga del desert, perquè al desert la sorra es mou i canvia de lloc. Fins fa un temps no se sabia com aquesta formiga podia tornar al niu tan tranquil·lament, però van fer un experiment i van descobrir-ho.
Per fer l’experiment van agafar unes quantes formigues que havien realitzat un viatge de 10 metres des del niu, a unes els hi van tallar un milímetre les potes i a les altres els hi van posar un allargador d’un milímetre. Els hi van deixar menjar allà on eren, i tot seguit emprenien el camí de tornada al niu. La sorpresa va arribar quan les formigues que tenien un milímetre menys de potes es quedaven desorientades a 5 metres del niu, i les formigues que teníen més cama es passaven 5 metres del niu.
Això pot voler dir que tenen un podòmetre intern per saber quant s’han allunyat del niu, i al mateix temps poden fer servir el sol com a referència.