Rellotge compensador de la percepció d’avorriment

Tic, tac, tic, tac, tic…

“Deuen haver passat com a mínim tres quarts d’hora…” – mira l’hora
“No m’ho puc creure! Només han passat 25 minuts!”

Quants cops us ha passat una cosa similar quan ereu a una reunió, classe, conferència, curs, dinar… Generalment quan comença un esdeveniment avorrit o que no ens interessa i encara estem frescos, el temps ens passa una mica més ràpid, però a mida que passen els minuts, sembla que el temps es col·lapsi i no avanci ni a patades. Això expressat gràficament podria ser una cosa així.

L’eix “temps percebut” seria el temps que hom creu que ha passat, i “temps real” és el temps que en realitat ha passat. En aquest exemple veiem com coincideix amb el del diàleg inicial, en què la persona creia que havien passat 45 minuts, quan realment només n’havien passat 25. Aquesta línia vermella segueix una funció exponencial.

Quin seria l’ideal? És a dir, quin seria el gràfic que es correspondria a la percepció natural real del temps? Doncs seria aquell que seguís la funció y = x, és a dir tot valor de “temps percebut” hauria de ser igual que “temps real”, i per tant es representaria amb una recta.

Seria ideal doncs que també les classes avorrides les poguessim percebre d’aquesta manera no? Què podem fer perquè aquella línia vermella s’aplani per convertir-se en aquesta línia recta amb la qual quan creiem que hagi passat mitja hora, realment haurà passat mitja hora?

La solució rau en fixar-nos en quina és l’única font d’informació que ens proporcina coneixement sobre el temps real. Si aconseguim que aquesta font ens proporcioni la informació de manera que contrarresti l’efecte negatiu de la percepció exponencial, haurem aconseguit si més no convertir la línia vermella en una recta. Òbviament aquesta font d’informació és un rellotge (de vegades algun company que ens diu l’hora, tot i que també existeixen els companys que fan l’efecte que busquem, és a dir ens menteixen sobre l’hora real per després donar-nos una alegria quan s’acaba l’hora). Quan mirem el rellotge, aquest ens informa de la crua realitat, i el que obtenim no acostuma a ser satisfactori. Hem d’aconseguir que el rellotge “ens enganyi” favorablement de manera que l’efecte negatiu de la línia vermella sigui atenuat per l’efecte positiu de mirar l’hora (fictícia). Durant els primers minuts d’una classe avorrida, aquest rellotge fictici pot anar més a poc a poc, perquè encara no estem avorrits, i normalment no mirem l’hora durant els primers minuts. Però quan més ho necessitem, els minuts haurien de passar més de pressa provocant-nos una sensació positiva del flux temporal.
La funció que contrarresta una exponencial és el logaritme i per tant és lògic pensar en què aplicant una funció logarítimica a l’hora real possiblement aconseguirem aquest efecte.

En aquest gràfic l’efecte està molt exagerat, però la idea seria que quan realment haguessin passat 40 minuts, el nostre rellotge marqués que només n’han passat 15, amb la qual cosa, el temps podria córrer molt més de pressa els següents minuts, donant una sensació agradable de pas del temps.

I quina és la funció logarítmica que comença al 0 i passa per 60? Recordem que hem de fer quadrar la funció amb els 60 minuts que té una hora. Doncs obtenir-la no és trivial, però tampoc difícil, si voleu veure’n detalls us podeu descarregar els càlculs (escrits a mà fa 5 anys) d’aquí.

La funció i el gràfic que obtenim finalment són:

El següent pas seria simplement crear un rellotge que a l’hora calculada li apliqués aquesta funció, i ens donés una alegria.

Aquest tema el tenia aparcat des de segon de batxillerat, quan se’m va acudir per primer cop. En aquella època no tenia blog així que simplement vaig fer els càlculs i ho vaig arxivar, ara ho publico aquí i aviam si d’aquesta manera algú s’anima a fer un rellotge que puguis seleccionar si vols l’hora deformada o l’hora real depenent de si el que se’t tira a sobre és una classe molt avorrida…

Jo en vull un!