Entre la consciència i la inconsciència

27 Febrer 2009 at 12:48 am Deixa un comentari

Avui m’agradaria dedicar el post a aquest estat en què entrem quan anem a dormir i encara no estem del tot adormits. Suposo que hi deu haver estudis i coses sobre aquest estat i deu estar totalment catalogat concretat i explicat, però sense haver-ho buscat ni estudiat i de manera empírica m’agradaria plasmar la manera com jo ho visc.

La veritat és que és un post que se’m va acudir escriure un cop mentre estava en aquest estat de preincosciència, i per raons que explicaré posteriorment i que tenen relació amb aquest estat, m’ha estat molt difícil recordar què era exactament el que volia escriure.

Quan anem a dormir i no estem prou cansats com per caure fulminats, anem pensant en diferents coses, el que hem fet avui, el que volem fer l’endemà, etc… Aquestes idees i pensaments es van encadenant un rere l’altre, i en qualsevol moment puc recordar què és la primera cosa que he pensat, quina és la següent, i per què. Es podria dir que es crea una connexió entre els pensaments i tal i com ens passa durant el dia, podem recordar com hem anat encadenant-los.

untitled

Quan portem una estona en aquest estat, arriba un moment, però com si algú estigués abaixant el volum molt gradualment, que seguim pensant en coses i idees, però sembla que no som nosaltres els qui ho controlem, i aquí ja entra la meva part subjectiva i que no sé si a tothom li passa el mateix, però en aquest estat pots arribar a tenir una bona idea, i seguidament un altra, però un cop pensades aquestes coses, difícilment pots recordar quines són les que havies pensat mentre encara eres despert, i quan intentes recordar quines eren aquestes coses i t’adones que no pots, intentes tornar al fil mental d’on havies marxat precisament per recordar coses passades, i t’adones que tampoc aconsegueixes recordar-ho. És un estat en què tot el que penses es barreja, i deixa de ser recordable un cop deixem de pensar-hi.  És per això que m’ha costat tant de temps aconseguir recordar que volia escriure un post sobre aquest estat!
És un estat molt curiós, un estat en què jo he arribat a sentir que algú em xiuxiuejava el meu nom a l’orella, d’una manera molt realista, fins i tot he notat l’aire de les paraules a l’orella i he arribat a obrir els ulls i a interpretar com a persones ombres projectades a les parets o pilons de roba.  En aquest moment se surt una mica d’aquest estat, es torna enrere, però de seguida s’hi torna a entrar, i posteriorment t’adorms.

Un cop adormit pots quedar-te directament adormit fins al dia següent, o també pots tornar a l’estat de semiconsciència, per exemple quan rius d’algun somni, o quan has de tossir, o simplement quan et gires i canvies de posició.

Com veieu aquest estat vosaltres? De semiinconsciència o de semiconsciència? Algun cop heu intentat comptar fins a adormir-vos i després heu aconseguit recordar fins a quin número vau aconseguir comptar?

Entry filed under: Paranoies. Tags: .

Què va passar amb el Gmail? 日本の風景

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed


RSS Twitter

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

Flickr Photos

Onada #iphone7 #takenwithaniphone7 #sea #wave #mediterranean #water

Palacio de cristal #iphone7 #takenwithaniphone7 #palaciodecristal #madrid #retiro #park #architecture #glass #blue #sky

Barcelona buildings #iphone7 #takenwithaniphone7 #barcelona #buildings #skyscraper #skyline #sky #sunset #night #agbar

More Photos

Posts Més Vistos

Blog Stats

  • 47,970 hits

del.icio.us


%d bloggers like this: