EDIT: L’enquesta ha finalitzat, gràcies per participar!

Si teniu uns minuts em fareu un favor si contesteu aquesta petita enquesta sobre seguretat informàtica.

Com molts sabreu a Espanya predominen dues xarxes socials, Facebook i Tuenti. Us heu preguntat mai quina predomina en general? Segurament molts dels que esteu llegint aquest post i entenent-lo pensareu que la predominant és la que feu servir vosaltres, segurament el Facebook, però de fet, a Espanya, la xarxa social més utilitzada és el Tuenti.

Per a comprovar-ho he fet servir el Google Trends, que tot i donar dades sobre les cerques que fan els usuaris de les paraules Tuenti i Facebook (i que per tant no permet comptabilitzar realment l’ús que se li dóna a cada xarxa) dóna informació bastant interessant que podem extrapolar. He pintat un mapa segons el volum de cerca de cadascuna d’elles a cadascuna de les províncies i aquest ha estat el resultat.

Repeteixo que la informació que dóna aquest mapa és sobre el volum de cerca de les paraules Tuenti i Facebook i per tant pot contenir molt de soroll, ja que segurament hi ha molta gent que escriu la URL directament a la barra, o simplement té un accés directe. De totes formes, el mapa vindria a representar la gent que cada cop que hi vol accedir busca la paraula a Google. És curiós veure que on més s’utilitza Facebook és a grans trets a les comunitats bilingües amb alguna excepció. Però com tria la gent fer servir Tuenti o Facebook? Tuenti està pensat per a ser una xarxa social tancada de gent d’Espanya. Facebook en canvi, engloba tot el món. Vol dir això que les comunitats on es parla més d’una llengua són més obertes, o viatgen més, o tenen més amics a l’estranger?

Traieu les vostres pròpies conclusions.

Per les 5 primeres persones que escriguin un comentari dient que volen compte, i per què!

És molt important el per què! Que tinc curiositat…

El segon tipus d’algorismes que s’estudien són els de cerca heurística.

Amb l’era de les TIC, el nombre de “cartes” que rebem cada dia ha augmentat molt, i a més moltes d’elles no només requereixen que les llegim si no també que les contestem. Això pot ser una tasca molt feixuga si tens molts contactes i molta activitat, i la safata d’entrada pot acabar molt plena de missatges pendents per llegir o contestar. El fet de tenir una muntanya de mails per llegir i/o respondre només fa que treure’ns les ganes de rebre’n més. Fins i tot un cop els hem llegit i contestat, la sensació de veure’ls a la safata d’entrada tampoc acaba de ser molt agradable, és com si les cartes que anéssim rebent les deixéssim a la vista i les amunteguéssim.

Per sort els gestors de correu electrònic (almenys gmail, que és el que faig servir jo) tenen l’opció d’arxivar els correus que ja no requereixen de la teva atenció, és una manera de fer-los desaparèixer de la safata d’entrada sense esborrar-los, perquè esborrar un correu (que no sigui de publicitat és clar) avui en dia no és necessari, i a més és possible que un futur no gaire llunyà necessitem la informació que contenia per qualsevol altra cosa.

Arxivant els correus, saps perfectament que els que et queden a la safata d’entrada estan pendents de la teva atenció, i d’aquesta manera no te n’oblides i cada cop que mires el correu recordes que els hi has de dedicar una estona, amb la recompensa que si els respons, els podràs arxivar i tornaràs a tenir una safata d’entrada neta, i per tant estaràs tranquil.

Si seguim aquest sistema, l’estrelleta per marcar els correus no hauria de servir per marcar els que encara t’has de llegir i respondre, sino per marcar aquells correus que t’han agradat, o que contenen informació molt valuosa per un futur. D’aquesta manera tenim una funcionalitat de la qual de l’altra manera no podíem disposar.

Una recomanació final que segueixo des que vaig veure la conferència d’en Randy Pausch sobre l’optimització del temps és que si un correu el pots contestar en menys de 5 minuts, no t’ho pensis i fes-ho així que el vegis.

Adjunto un quadre resum dels primers algorismes que s’estudien a Intel·ligència Artificial a la FIB. Properament postejaré també els algorismes de cerca heurística i local.

Si sou dels que va demanar un compte de Google Wave per a la versió Beta, potser sou afortunats i demà rebeu una invitació. Si ho sou, no dubteu en donar-me la vostra adreça per així poder començar a crear onades!

Una de les característiques interessants de les waves de Google Wave, és que igual que es poden enviar entre usuaris i editar-les en temps real veient els canvis que fa cadascú, també es poden afegir a blogs com si fossin un post, de manera que pots escriure un “post dinàmic”, on el contingut pot anar canviant en temps real, i els que comenten poden participar d’una mena de xat. A part d’això, si són usuaris de Google Wave, poden subsciure’s a la “Onada” de manera que aquesta apareixerà al seu inbox de Google Wave per poder-la seguir sempre sense haver d’anar al blog de nou.

Aquesta és l’adreça del blog http://blog-wave.appspot.com/mutsuda, els que tingueu compte de Google Wave comenteu-hi, que així faré algunes proves també. Els que no en tingueu, diuen que a partir de 30 de setembre ja s’hi podrà accedir, així que paciència.

Una wave funcionant com a post a un blog

La mateixa Wave, vista desde l’inbox de Google Wave

El mateix wave-post vist des d’un iPhone

Tant accedint a la wave des del blog, com des de Google Wave, ja sigui des d’un navegador normal o des d’un dispositiu mòbil, els canvis es veuen en temps real, és a dir lletra per lletra, i veient on està situat el cursor de cada usuari que està efectuant alguna edició.

Els que estigueu estudiant a la FIB probablement tindreu una carpeta a l’ordinador que es digui FIB on hi guardeu totes les coses relacionades amb la uni. A mi m’agrada que la icona de la carpeta, si és una carpeta que faig servir molt, sigui identificativa del seu contingut, d’aquesta manera també m’és més fàcil de trobar. El problema és trobar una icona que representi la FIB, i a més trobar una icona que s’integri amb la resta del sistema operatiu, ja que si comencem a fer servir icones de diferents colors i formes i els posem al Dock, allò acaba cantant una mica.

Doncs bé, l’única solució que he trobat és fer la icona, així que si teniu un Mac (amb el Leopard o l’Snow Leopard) i voleu integració de la carpeta amb el sistema operatiu, tot tenint informació visual sobre el contingut de la mateixa, és a dir amb el logotip de la FIB, podeu fer servir aquest PNG.

Per establir-lo com a icona de la carpeta FIB, només heu d’obrir el vista previa, seleccionar tot, copiar-lo (CMD+C) obrir “Obtener Información” de la carpeta FIB (o fer click a CMD+I) seleccionar la icona predeterminada que surt adalt de tot a l’esquerra, i fer click a CMD+V, és a dir, enganxar. Un cop fet això, l’afegiu al Dock, la poseu amb mode “Mostrar como -> Carpeta” i ja tindreu la icona nova sempre visible.

Espero que us serveixi!

http://www.flickr.com/photos/22524707@N04/sets/72157622223650805/