Enquesta sobre Seguretat [finalitzada]

EDIT: L’enquesta ha finalitzat, gràcies per participar!

Si teniu uns minuts em fareu un favor si contesteu aquesta petita enquesta sobre seguretat informàtica.

Facebook vs. Tuenti

Com molts sabreu a Espanya predominen dues xarxes socials, Facebook i Tuenti. Us heu preguntat mai quina predomina en general? Segurament molts dels que esteu llegint aquest post i entenent-lo pensareu que la predominant és la que feu servir vosaltres, segurament el Facebook, però de fet, a Espanya, la xarxa social més utilitzada és el Tuenti.

Per a comprovar-ho he fet servir el Google Trends, que tot i donar dades sobre les cerques que fan els usuaris de les paraules Tuenti i Facebook (i que per tant no permet comptabilitzar realment l’ús que se li dóna a cada xarxa) dóna informació bastant interessant que podem extrapolar. He pintat un mapa segons el volum de cerca de cadascuna d’elles a cadascuna de les províncies i aquest ha estat el resultat.

Repeteixo que la informació que dóna aquest mapa és sobre el volum de cerca de les paraules Tuenti i Facebook i per tant pot contenir molt de soroll, ja que segurament hi ha molta gent que escriu la URL directament a la barra, o simplement té un accés directe. De totes formes, el mapa vindria a representar la gent que cada cop que hi vol accedir busca la paraula a Google. És curiós veure que on més s’utilitza Facebook és a grans trets a les comunitats bilingües amb alguna excepció. Però com tria la gent fer servir Tuenti o Facebook? Tuenti està pensat per a ser una xarxa social tancada de gent d’Espanya. Facebook en canvi, engloba tot el món. Vol dir això que les comunitats on es parla més d’una llengua són més obertes, o viatgen més, o tenen més amics a l’estranger?

Traieu les vostres pròpies conclusions.

Regalo 5 comptes a Google Wave!

Per les 5 primeres persones que escriguin un comentari dient que volen compte, i per què!

És molt important el per què! Que tinc curiositat…

Keep the inbox clean

Amb l’era de les TIC, el nombre de “cartes” que rebem cada dia ha augmentat molt, i a més moltes d’elles no només requereixen que les llegim si no també que les contestem. Això pot ser una tasca molt feixuga si tens molts contactes i molta activitat, i la safata d’entrada pot acabar molt plena de missatges pendents per llegir o contestar. El fet de tenir una muntanya de mails per llegir i/o respondre només fa que treure’ns les ganes de rebre’n més. Fins i tot un cop els hem llegit i contestat, la sensació de veure’ls a la safata d’entrada tampoc acaba de ser molt agradable, és com si les cartes que anéssim rebent les deixéssim a la vista i les amunteguéssim.

Per sort els gestors de correu electrònic (almenys gmail, que és el que faig servir jo) tenen l’opció d’arxivar els correus que ja no requereixen de la teva atenció, és una manera de fer-los desaparèixer de la safata d’entrada sense esborrar-los, perquè esborrar un correu (que no sigui de publicitat és clar) avui en dia no és necessari, i a més és possible que un futur no gaire llunyà necessitem la informació que contenia per qualsevol altra cosa.

Arxivant els correus, saps perfectament que els que et queden a la safata d’entrada estan pendents de la teva atenció, i d’aquesta manera no te n’oblides i cada cop que mires el correu recordes que els hi has de dedicar una estona, amb la recompensa que si els respons, els podràs arxivar i tornaràs a tenir una safata d’entrada neta, i per tant estaràs tranquil.

Si seguim aquest sistema, l’estrelleta per marcar els correus no hauria de servir per marcar els que encara t’has de llegir i respondre, sino per marcar aquells correus que t’han agradat, o que contenen informació molt valuosa per un futur. D’aquesta manera tenim una funcionalitat de la qual de l’altra manera no podíem disposar.

Una recomanació final que segueixo des que vaig veure la conferència d’en Randy Pausch sobre l’optimització del temps és que si un correu el pots contestar en menys de 5 minuts, no t’ho pensis i fes-ho així que el vegis.

11 de setembre

http://www.flickr.com/photos/22524707@N04/sets/72157622223650805/

Lexus 600h

Avui he anat a comprar-me un carregador pel mòbil que estic fent servir aquí, i m’hi han acompanyat amb un Lexus 600h. És el cotxe més impressionant en què m’he pujat mai, tant per potència, tecnologia, comoditat, seguretat… i també ha estat el primer híbrid. En el curt trajecte fins la botiga només he pogut veure alguns dels detalls que el fan el millor cotxe de la marca Lexus i per tant el millor cotxe fabricat per Toyota.

Summer Computer Projects

(En ordre de prioritat)

- Adaptar la comanda “tmb” d’ubiquity a la nova API de la nova versió d’Ubiquity
- Traduir el manual d’eXist a l’anglès
- Millorar la comanda “tmb” d’ubiquity perquè només introduïnt el codi de la parada et mostri el temp dels dos autobusos de cada línia.
- Fer una aplicació que mostri la posició actual de tots els autobusos d’una línia (43, per fer proves), sobre el recorregut de la línia a partir de la informació que proporciona TMB iBus.

Núvol Mammatus

Els mammatus són un tipus de núvol molt estrany que fa poc vaig descobrir que existien llegint un blog de divulgació científica. El que no m’esperava era veure’ls amb els meus propis ulls pocs mesos més tard. Concretament abans d’ahir, prop del golf de Roses.

Problemes Copyright Youtube

Fa un temps vaig penjar uns videos al Youtube de la festa del Cel en què es veien uns avionets volant i de música de fons vaig posar “Linkin Park” en un cas i “Jet” en un altre. Doncs per raons de violació de copyright de WMG, youtube va retirar l’audio dels videos. Em sembla molt ben fet per part de Youtube, ja que les imatges són de la meva propietat però l’audio no.

D’això Youtube t’avisa amb el missatge “Audio desactivado | Coincidencia con contenido de terceros”, i no només això, si no que et proposa una solució fent click a “Solucionar problemas de copyright”. Qualsevol altra empresa t’esborraria el video quan youtube només et treu el so, o simplement te’l deixarien sense so i sense opció a res més que repujar-lo, quan youtube en canvi t’ofereix el següent.

A més d’avisar-te de qui ha demanat que el video sigui silenciat, et proposen canviar l’audio per una pista de la biblioteca de cançons amb llicència.

Un cop has triat quina amb quina cançó vols substituir la que hi havia abans, només has de fer click a publicar, i en uns minuts tornes a tenir el video amb una cançó de fons!

A més, hi ha tota una sèrie d’informacions sobre com poder impugnar en cas de considerar que el contingut és legal i no violes cap copyright, i posen com a exemple:

Motivos válidos para impugnar una reclamación

• El contenido se ha identificado erróneamente.Tu contenido original se ha identificado erróneamente; por ejemplo, un picnic familiar se ha identificado erróneamente como una escena de El Padrino. Estos errores son poco probables, pero posibles.

Excel·lent servei d’atenció a l’usuari per part de Youtube.

Rellotge compensador de la percepció d’avorriment

Tic, tac, tic, tac, tic…

“Deuen haver passat com a mínim tres quarts d’hora…” – mira l’hora
“No m’ho puc creure! Només han passat 25 minuts!”

Quants cops us ha passat una cosa similar quan ereu a una reunió, classe, conferència, curs, dinar… Generalment quan comença un esdeveniment avorrit o que no ens interessa i encara estem frescos, el temps ens passa una mica més ràpid, però a mida que passen els minuts, sembla que el temps es col·lapsi i no avanci ni a patades. Això expressat gràficament podria ser una cosa així.

L’eix “temps percebut” seria el temps que hom creu que ha passat, i “temps real” és el temps que en realitat ha passat. En aquest exemple veiem com coincideix amb el del diàleg inicial, en què la persona creia que havien passat 45 minuts, quan realment només n’havien passat 25. Aquesta línia vermella segueix una funció exponencial.

Quin seria l’ideal? És a dir, quin seria el gràfic que es correspondria a la percepció natural real del temps? Doncs seria aquell que seguís la funció y = x, és a dir tot valor de “temps percebut” hauria de ser igual que “temps real”, i per tant es representaria amb una recta.

Seria ideal doncs que també les classes avorrides les poguessim percebre d’aquesta manera no? Què podem fer perquè aquella línia vermella s’aplani per convertir-se en aquesta línia recta amb la qual quan creiem que hagi passat mitja hora, realment haurà passat mitja hora?

La solució rau en fixar-nos en quina és l’única font d’informació que ens proporcina coneixement sobre el temps real. Si aconseguim que aquesta font ens proporcioni la informació de manera que contrarresti l’efecte negatiu de la percepció exponencial, haurem aconseguit si més no convertir la línia vermella en una recta. Òbviament aquesta font d’informació és un rellotge (de vegades algun company que ens diu l’hora, tot i que també existeixen els companys que fan l’efecte que busquem, és a dir ens menteixen sobre l’hora real per després donar-nos una alegria quan s’acaba l’hora). Quan mirem el rellotge, aquest ens informa de la crua realitat, i el que obtenim no acostuma a ser satisfactori. Hem d’aconseguir que el rellotge “ens enganyi” favorablement de manera que l’efecte negatiu de la línia vermella sigui atenuat per l’efecte positiu de mirar l’hora (fictícia). Durant els primers minuts d’una classe avorrida, aquest rellotge fictici pot anar més a poc a poc, perquè encara no estem avorrits, i normalment no mirem l’hora durant els primers minuts. Però quan més ho necessitem, els minuts haurien de passar més de pressa provocant-nos una sensació positiva del flux temporal.
La funció que contrarresta una exponencial és el logaritme i per tant és lògic pensar en què aplicant una funció logarítimica a l’hora real possiblement aconseguirem aquest efecte.

En aquest gràfic l’efecte està molt exagerat, però la idea seria que quan realment haguessin passat 40 minuts, el nostre rellotge marqués que només n’han passat 15, amb la qual cosa, el temps podria córrer molt més de pressa els següents minuts, donant una sensació agradable de pas del temps.

I quina és la funció logarítmica que comença al 0 i passa per 60? Recordem que hem de fer quadrar la funció amb els 60 minuts que té una hora. Doncs obtenir-la no és trivial, però tampoc difícil, si voleu veure’n detalls us podeu descarregar els càlculs (escrits a mà fa 5 anys) d’aquí.

La funció i el gràfic que obtenim finalment són:

El següent pas seria simplement crear un rellotge que a l’hora calculada li apliqués aquesta funció, i ens donés una alegria.

Aquest tema el tenia aparcat des de segon de batxillerat, quan se’m va acudir per primer cop. En aquella època no tenia blog així que simplement vaig fer els càlculs i ho vaig arxivar, ara ho publico aquí i aviam si d’aquesta manera algú s’anima a fer un rellotge que puguis seleccionar si vols l’hora deformada o l’hora real depenent de si el que se’t tira a sobre és una classe molt avorrida…

Jo en vull un!