Daltonisme [Experiència Personal]

A aquestes alçades suposo que tothom sap què és el daltonisme, és la incapacitat de distingir alguns colors, n’hi ha de molts tipus, però el més normal és indistingir vermells i verds. Jo, entre d’altres colors, confonc els esmentats anteriorment. Algunes experiències negatives que es poden tenir a la vida real les intentaré explicar a continuació:

• Quan els profes comencen a dibuixar a la pissarra amb 5 guixos de colors diferents, dels quals només en distingeixes 2, i t’acabes tornant boig. O quan et mostren una transparència amb un gràfic i et diuen: “La funció pintada de color verd bla bla bla…”

• Quan ets a algun self-service, i tens 4 sucs de fruita diferents, i no hi ha cap etiqueta que digui quin és quin…

• O què passa quan t’has de vestir i no saps què combina?

• Però durant l’escolaritat també hi havia bastants problemes, perquè quan et fan pintar un dibuix, has de fer molt més esforç que qualsevol altra persona, perquè saps que no en tens ni idea del color amb què estàs a punt de pintar-li la cara a un nen, i et concentres en va per intentar escollir el color correcte….

• Quan et fas més gran, pateixes bastant a classe de tecno, intentant esbrinar de quants ohms deu ser la resistència que tens entre mans i que estàs a punt de connectar al circuit, problema que es repeteix durant el treball de recerca…

• També quan jugues a algun joc, com per exemple el Halo, i jugues en equip, necessites una fracció més de temps que la resta per saber si realment a qui estàs apuntant al cap és del teu equip o no, perquè has de veure el símbol que duen al cap. O jugant al Brain Training, si hi heu jugat, sabeu que hi ha proves de colors…

• A jocs de taula com el “tutifruti” en què el color i la forma hi juguen un paper molt important, hi jugues amb un 50% menys de capacitats, ja que el color que tingui la pera et serveix de ben poc si el veus igual que el de la poma.

• Saber si un aliment està en bon estat només mirant-ne el color actual i comparant-lo amb el que normalment hauria de tenir també és tasca molt difícil.

• I una de les més curioses, quan la gent s’assabenta que ets daltònic, desenfunda la seva capsa de colors Caran D’ache de 120 colors i et comença a preguntar un per un quin color hi veus, i quan ha acabat amb la capsa, comença amb la seva roba, i quan ja no li queda roba, amb la roba del veí, la qual cosa fa que el veí s’assabenti que ets daltònic, i desenfundi la seva capsa de colors Caran D’ache, i així while(true)…

Problemes com ara distingir el verd i el vermell d’un semàfor és la típica pregunta que sempre es fa la gent, però òbviament no hi ha cap problema, ja que són dos tons molt i molt diferents, i fins i tot per persones que veuen en blanc i negre són distingibles.

Algunes proves que es fan per saber si un és daltònic:

Els no daltònics veuen quadrat groc i un cercle marró, però els daltònics només hi veuen un quadrat groc.

Amb l’exemple anterior, i amb el que la gent sap se sol pensar que ser daltònic és un desavantatge molt gran, perquè no veuen coses on realment les han de veure. Però us puc mostrar altres exemple que demostren que no te perquè ser desavantatjós, mireu:

A la imatge superior, la majoria veureu un 29, però els daltònics hi veuen un 70

Doncs ja veieu que en una imatge es podria mostrar informació diferent per a daltònics i no daltònics, però això encara va més lluny:

Què hi veieu a la imatge d’adalt? Potser ho acabeu veient però us costarà 100 vegades més que un daltònic trobar el número 5 que s’hi amaga.

En aquest sentit doncs, daltònics i no daltònics estem en la mateixa situació ^^
Si algun daltònic llegeix el meu blog, pot comentar les seves vivències aquí!