Llamps

Ahir a la nit hi va haver uns quants llamps

Versió definitiva Lascia i partitura

Partitura per a 4 flautes

Lascia ch’io pianga (4 flutes)

Versió de Lascia ch’io pianga de Häendel per a 4 flautes (les 4 sóc jo xD) És una versió preliminar de l’adaptació, encara li falten alguns retocs! La partitura la penjaré quan estigui completa.

Núvol Mammatus

Els mammatus són un tipus de núvol molt estrany que fa poc vaig descobrir que existien llegint un blog de divulgació científica. El que no m’esperava era veure’ls amb els meus propis ulls pocs mesos més tard. Concretament abans d’ahir, prop del golf de Roses.

Feeding a Dionaea

Aquesta és una planta que fa un temps que tenim a la terrassa, és una planta carnívora, i la veritat és que no n’havia vist mai cap tret de les del Super Mario, i algunes d’aquelles tiraven boles de foc…

Bé sigui com sigui us poso unes fotos, i finalment un vídeo a l’hora de sopar de la planta, on li vaig donar un mosquitet.

Hashegem les coses que ens fan sentir intranquils?

Si encara no sabeu què és un hash en informàtica i quina relació tenen amb la vida humana, llegiu primer el post “Hashegem els records?”.

Bé, fa temps que no escric, i és que estic d’exàmens, presentacions, pràctiques… I és precisament tenir tantes coses que em fan sentir intranquil al cap, el que m’ha fet veure una altra relació entre la informàtica i la vida mateixa. No us ha passat mai que no sabeu exactament què, però hi ha alguna cosa que no us deixa estar tranquils? De vegades potser és una tasca que heu de dur a terme i en aquell moment no la teniu al cap, però que us fa no estar satisfets, i sentir que alguna cosa falla. Altres vegades són coses que heu oblidat de fer però en aquell moment no recordeu que les heu oblidat de fer, tot i que recordeu que alguna cosa falla. La sensació a què em refereixo queda bastant ben plasmada a la pel·lícula “Home Alone” (Solo en Casa) a l’escena en què la família es dirigeix cap a París de vacances de Nadal en avió.

Us deixo un tros del diàleg a què em refereixo en versió original:

INT: AIRPLANE: DAY

Kay is asleep on Peter's shoulder. She suddenly awakes, then checks her
wallet.
"What's the matter," asks Peter.
"I have a terrible feeling," says Kay.
"About what?"
"That we didn't do something."
"No, you feel that way because we left in a hurry. We took care of
everything. Believe me we did."
"Did I turn off the coffee?"
"No. I did."
"Did you lock up?"
"yeah.
"Did you close the garage?"
"That's it. I forgot to close the garage. that's it."
"No, that's not it," says Kay.
"What else could we be forgetting?"
"KEVIN!!!" shouts Kay.

La mare del Kevin està tenint la sensació que alguna cosa no va bé, té un sentiment terrible. Aquí és on entra en joc el que anomenaríem hashing de sentiments terribles. El pare comença mitjançant una mena de força bruta, intentar trobar quin és l’origen d’aquesta terrible sensació, i a cada intent, fracassa. Hi ha un moment en què ella mateixa es pensa que la força bruta ha funcionat, però poc després s’adona que encara falla alguna cosa, fins que, finalment, i sense necessitat de la força bruta del pare, ho recorda: Kevin!!!

D’alguna manera codifiquem al nostre cervell aquestes notícies, tasques, objectes o esdeveniments que no volem recordar en un moment donat, però s’executen en segon pla, fent-nos sentir malament, potser perquè són importants i convé que no les oblidem, com si fos un mecanisme d’autodefensa. Per invocar-les posteriorment es necessiten de vegades diversos intents, però quan finalment recordes el que et feia sentir malament, ho saps sense cap mena de dubte.

En aquest moment és la documentació i presentació del Projecte d’Enginyeria del Software i Bases de Dades el sentiment que no em deixa tranquil, barrejat amb els cada cop més propers exàmens finals…

Ubiquity

Què és Ubiquity? En poques paraules és un Plug-in pel Firefox llançador de comandes que ens serveix de nexe entre tasques que, tot i tenir una unió semàntica molt important, no estan gens unides tecnològicament i per tant compliquen la seva execució, com el simple fet d’enviar un mail amb una mapa adjunt. Serveix fins i tot per a traduir porcions de pàgina web in-situ!

Mireu aquest video demostració en què s’explica què és amb pocs exemples.

Després de fer-lo servir una estona i quedar bastant satisfet, he pensat que li faltava una comanda, i és que seria interessant que de la mateixa manera que fas una cerca ràpida a la wikipedia simplement prement la drecera de teclat i escrivint “Wikipedia babel fish”, seria interessant per exemple saber quant trigaran els busos de la parada amb codi 0378 (del TMB) o quant trigaran els dos busos següents d’una línia concreta a una parada concreta.

Doncs bé aprofitant una mica el que ja havia fet pel widget per a la Dashboard, he fet la meva primera comanda per Ubiquity, anomenada tmb.

S’utilitza de la següent manera:

• S’invoca l’Ubiquity

• S’escriu la comanda tmb, tot just després d’escriure tmb ens apareixerà la comanda amb l’explicació de com s’invoca, tmb (codi_parada num_bus)

• Ara ja només falta indicar-li de quina parada volem consultar els busos, introduïnt el codi de 4 dígits. Veureu que només introduir-lo, ense haver de prémer cap botó,  i just a sota mateix ens apareixeran tots els busos que s’aturen en la parada amb els respectius temps d’arribada.

• Si volem més detalls sobre alguna de les línies, és a dir, si no ens conformem veient quin serà el següent bus, sinó que volem també el següent del següent, escrivim un espai, introduïm el codi de l’autobús en concret, i llavors premem Enter. Ens apareixerà una finestra emergent (en cas de Mac i Linux, en Windows no se ben bé què passa però algun avís apareixerà) indicant els minuts que falten perquè arribin els següents 2 busos.

Per instal·lar-vos Ubiquity feu click aquí

Un cop instal·lat Ubiquity, si voleu instal·lar-vos la comanda tmb aneu al link següent i feu click a “Subscribe…” a la barra que apareixerà adalt. Un cop fet subscribe us demanarà que aneu amb compte perquè esteu instal·lant codi de terceres persones i podria ser maliciós, feu click a confiar (si confieu xD) i ja estareu preparats per invocar la comanda tmb!

Instal·la la comanda TMB iBus Ubiquity (aquí mateix podreu cotillejar el codi (que per cert està fet molt “a saco” així que no espereu gran cosa tampoc jaja))

Fins la propera!

Fotos i video de la lluna!

A través del telescopi i avui que per fi es veia la Lluna, n’he fet un video quan passava davant del telescopi, i també algunes fotografies!

Aplicacions gratuïtes imprescindibles Mac

Després de 3 anys un mes i 21 dies fent servir només OSX com a sistema operatiu, crec que ja puc el·laborar una llista de les aplicacions gratuïtes que he trobat més útils i imprescindibles al llarg de tot aquest temps.

Adium

Missatgeria instantània, integra Facebook, Gmail, MSN, etc.

Quicksilver

Llançador d’aplicacions

Dropbox (també per windows)

Comparteix una carpeta entre diferents ordinadors, arrossega el fitxer i apareixerà a tot arreu!

Perian

La navalla suïssa del códecs pel Quicktime

VLC (també per windows)

El reproductor multimèdia universal

Transmission

Gestor de descàrrega de torrents

NetNewsWire

Agregador de notícies

Tweetie

Client de twitter

Spotify (també per windows)

Reproductor i cercador de música online

Switch

Per convertir el format dels fitxers d’audio

PDFLab

Per crear PDF a partir de d’altres, reordenar pàgines, etc.

Accés seqüencial i aleatori a la memòria humana

Ahir creia que havia perdut els auriculars, i per intentar recordar quan els podia haver perdut, em va venir al cap que la manera en què intentem recordar on hem oblidat alguna cosa, o la manera en què pensem en una cosa que no hem oblidat és bastant diferent i de fet té certes similituts amb el que a la informàtica i més concretament al camp de les estructures de dades es coneix com “Accés Aleatori” i “Accés Seqüencial”.

Un accés aleatori és l’habilitat per a accedir a l’n-èssim element d’un llistat en temps constant, és a dir obtenint-lo directament sense haver de buscar-lo.
Un accés seqüencial en canvi no permet accedir a l’n-èssim element directament, sinó que ens obliga a passar pels n-1 elements anteriors abans d’arribar al que volem obtenir, i per tant s’efectua en un temps que depèn de la mida del llistat.

I quina es la relacio d’això amb la memòria humana?

A mi em dóna la sensació que tenim una espècie de memòria conscient “cache”, molt ràpida, on tenim emmagatzemats un cert nombre de records resumits, bàsicament aquells que estan relacionats amb accions que hem fet amb plena consciència. Aquesta memòria és infal·lible quant a obtenció dels continguts. És a dir, si vull recordar per què vaig llençar un boli a les escombraries, i el vaig llençar conscientment i voluntària, en poques mil·lèssimes de segon ho podré recordar. Aquesta memòria és d’accés aleatori, és a dir, puc recordar per què vaig tirar el boli a les escombraries, i també què vaig fer-me per dinar ahir sense haver de recordar res més, simplement evocant el record concret. El fet de recordar el “titular” de per què vaig tirar el boli a les escombraries, fa que probablement recordem també quina hora era, si feia fred, si feia bon temps, a quina escombraria el vaig tirar, de quina marca era, i fins i tot què havia fet abans i què després. Aquesta informació no estaria continguda a la “cache”, ja que allà només hi tenim el títol del record, si no a la memòria base del cervell.
L’analogia amb un vector com a estructura de dades seria el següent: Tindríem tots els records en el vector “records” i per recordar una situació en concret, per exemple el record 4, el nostre cervell automàticament accediria a records[4] i n’obtindria el contingut, que probablement seria el títol del record i una sèrie d’apuntadors i vincles a altres records relacionats de la mateixa “cache” així com de la memòria principal.

Quan perds un objecte, ho fas inconscientment, perquè de fer-ho de manera conscient, ho recordaríem immediatament gràcies a la memòria “cache” i llavors no podríem considerar que l’hem perdut. Què passa llavors quan el nostre cervell intenta accedir a un record com per exemple “On he perdut els auriculars”, posem-li número 6, que no existeix a la memòria “cache”? Doncs que provoca un error, i ens obliga a nosaltres a intentar obtenir el record més proper a aquest record 6 que estigui emmagatzemat a la cache. Aquest record no té perquè ser el 5, podria ser qualsevol record contingut a la “cache” ja que aquests no tenen perquè estar ordenats cronològicament.
Començaríem doncs a pensar en una sèrie de records anteriors i posteriors al record 6 i hi aniríem donant voltes, afitant cada cop més el període de temps a què el record 6 pertanyaria.

Això seria clarament l’accés seqüencial a què em referia a l’inici del post. Hem de recordar un cert record X, que ens duu a recordar un record Y, que ens duu a recordar un record Z. Anem movent-nos seqüencialment per aquests records, obtenint més records entre cadascun d’ells, fins que, finalment, i si tenim sort, acabem recordant el que busquem, és a dir el record 6. Relacionat-lo amb l’estructura de dades “llista”, cada record seria un node, que contindria un apuntador al següent que recordem, i a l’anterior que recodem. El fet de navegar pels nodes, ens duria a recordar altres nodes, i per tant aquests serien afegits just a la posició que els pertoqués, fins a obtenir el que estem buscant.

Un cop recordat, i de manera automàtica, aquest record 6 passaria a copiar-se a la memòria “cache”, ja que el cervell es previsor i pensa que si hem invertit un temps en intentar recordar el record 6, potser seria prudent guardar-lo a la memòria d’accés aleatori per a posteriors usos. D’aquesta manera, si algun cop tornem a perdre els auriculars de manera similar, segurament aquest record aflorarà, i ràpidament sabrem on trobar-los.

Aquest post i el de “Hashegem els records?” m’estan fent veure que el cervell funciona d’una manera molt similar a les computadores, amb la diferència que el factor biològic sembla donar-nos moltíssimes eines per a realitzar cerques eficients al nostre cervell.

Seguiré buscant…

PS. Finalment no els havia perdut, si no que els duia a una butxaca que no faig servir mai… El mètode de cerca seqüencial em va dur a recordar quin havia estat el darrer cop que els havia utilitzat, i a partir d’allà vaig anar rescatant records fins que vaig recordar el moment exacte en què sense pensar-ho havia guardat els auriculars a la butxaca.